Ernő Rubik, conegut arreu del món com el creador del cub de Rubik, va néixer el 13 de juliol de 1944 a Budapest (Hongria), en plena Segona Guerra Mundial. Fill d’un home de ciència (enginyer aeronàutic) i d’una dona de lletres (poeta), va rebre influències de tots dos que es noten al llarg de tota la seva vida. Tot i que va començar estudis d’escultura, el 1967 es va llicenciar a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Tècnica de Budapest, i després va fer estudis de postgrau d’escultura i arquitectura d’interiors. A principis dels anys setanta treballa com a arquitecte i més tard es converteix en professor de disseny d’interiors a l’Escola d’Arts Aplicades.
El cub de Rubik com a eina docent
L’Ernő és un apassionat de l’arquitectura, que descriu com una de les activitats més complexes perquè combina els trets més característics de la ciència, la tecnologia i l’art. En la seva feina de professor està convençut que l’educació és la millor manera de descobrir i aprendre, a través de la recerca constant de nous mètodes d’ensenyament. I d’aquesta recerca va néixer el cub.
«L’espai sempre m’ha intrigat, amb les seves possibilitats increïblement riques: l’alteració de l’espai pels objectes (arquitectònics), la transformació dels objectes en l’espai (escultura, disseny), el moviment en l’espai i en el temps, la seva correlació, la seva repercussió en l’ésser humà, la relació entre l’home i l’espai, l’objecte i el temps. Crec que el CUB va sorgir d’aquest interès, d’aquesta recerca d’expressió i de l’agudesa cada vegada més gran d’aquests pensaments.»
És a la primavera de 1974 quan té la idea de construir un cub de peces intercanviables. Tot i que inicialment pensa a construir un cub de 2x2, finalment opta per un de 3x3, perquè en aquest els centres queden fixos. Prova diversos dissenys, entre ells un de fallit amb gomes elàstiques per mantenir les peces unides. En el prototip final les peces es mantenen juntes perquè encaixen les unes amb les altres. Així resol el problema de disseny estructural que li plantejava el cub, sense imaginar la popularitat que tindria com a joguina.
Èxit i fama del cub de Rubik
Amb la satisfacció d’haver construït alguna cosa original i nova, l’Ernő Rubik comença a intentar resoldre’l. No és fàcil. Fins i tot dubta que existeixi un mètode per resoldre el trencaclosques. Pensa que podria girar les cares a l’atzar, però s’adona que les probabilitats són nul·les. Finalment, després de més d’un mes estudiant el cub, el resol.
El 30 de gener de 1975, l’Ernő sol·licita la patent del cub de Rubik, anomenat originalment cub màgic (Bűvös kocka en hongarès). La patent se li concedeix el 1977, i el cub es comença a vendre a finals d’aquell any. Ràpidament es fa molt popular a Hongria, i tres anys més tard aconsegueix fama mundial. Havia començat la febre del cub de Rubik.
La fama ha fet que l’Ernő Rubik sigui avui una persona reservada, poc accessible, que no sol aparèixer als esdeveniments del cub de Rubik. Tot i així, ha continuat dissenyant jocs i trencaclosques amb la seva pròpia empresa, Rubik Studio, com el Rubik’s Magic, el Rubik’s Master Magic, la Rubik’s Snake o el Rubik’s 360. També ha continuat fent classes a la universitat i ha creat la International Rubik Foundation per ajudar joves enginyers i dissenyadors industrials amb talent.