És una de les preguntes que més es busquen sobre el cub: resoldre'l et fa més intel·ligent? O és que només el resolen els molt llestos?
La resposta curta: no cal ser un geni per resoldre'l i, pel que se sap, tampoc no et farà pujar el coeficient intel·lectual. Però sí que entrena diverses capacitats molt útils. Anem per parts.
Cal ser molt intel·ligent per resoldre'l?
Depèn de com el resolguis. Descobrir tot sol com es resol, sense cap ajuda, és molt difícil: el mateix Ernő Rubik, que el va inventar, va trigar més d'un mes a aconseguir-ho. El cub té més de 43 trilions de combinacions possibles, així que no es resol girant a l'atzar.
Però gairebé ningú no el resol així. El normal és aprendre un mètode: uns quants passos, cadascun amb uns moviments que es repeteixen. Amb un mètode senzill, com la nostra solució pas a pas, el resolen nens de 8 anys i persones grans que mai no s'havien cregut capaces de fer-ho. No cal ser bo en matemàtiques ni tenir una memòria prodigiosa. Cal paciència.
Així doncs, resoldre el cub no demostra que siguis un geni. Demostra una cosa que potser val més: que et vas posar a aprendre una cosa difícil i no la vas deixar a mitges.
Et fa més intel·ligent?
Aquí convé ser sincers: no hi ha estudis que demostrin que resoldre el cub de Rubik augmenti la intel·ligència general o el coeficient intel·lectual.
El que sí que s'ha estudiat molt és si entrenar una habilitat concreta (els escacs, la música o els jocs d'"entrenament cerebral") et fa més intel·ligent en general. Les grans revisions d'aquests estudis, com les dels psicòlegs Giovanni Sala i Fernand Gobet, arriben a la mateixa conclusió: millores molt en allò que practiques, però aquesta millora gairebé no es trasllada a la resta. Qui juga molt als escacs juga millor als escacs, però no es torna més llest per a tot. El més probable és que amb el cub passi el mateix.
A més, hi ha un efecte de selecció: a qui li agraden els trencaclosques sol tenir ja bona visió espacial i molta paciència. Que molts aficionats al cub siguin bons estudiants no vol dir que el cub els hagi fet així.
El que el cub sí que entrena
Que no et faci pujar el coeficient intel·lectual no vol dir que no serveixi per a res. Mentre resols el cub practiques:
- La visió espacial: imaginar com es mouran les peces abans de girar una cara. És una capacitat que s'entrena: una anàlisi de més de 200 estudis (Uttal i altres, 2013) va trobar que la visió espacial millora amb la pràctica, que la millora dura i que també es nota en tasques que no s'havien practicat. I la visió espacial està molt relacionada amb les matemàtiques, la ciència i l'enginyeria.
- La memòria: primer recordes els moviments de cada pas; amb la pràctica, les mans els fan soles.
- La concentració i la paciència: un gir equivocat desfà la feina, així que aprens a anar amb calma i a fixar-t'hi bé.
- Resoldre problemes per parts: ningú no resol el cub de cop. Primer una creu, després una cara, després una capa… Dividir un problema gran en passos petits serveix gairebé per a tot.
- La coordinació de les mans, sobretot si intentes fer-ho cada vegada més ràpid.
Per això hi ha escoles que fan servir el cub a classe: per treballar la geometria i la visió espacial, i perquè els alumnes comprovin que una cosa que semblava impossible s'aprèn pas a pas.
Un trencaclosques amb molta ciència a dins
Si et pica la curiositat, el cub amaga moltes matemàtiques. Sabies que qualsevol cub, per barrejat que estigui, es pot resoldre en 20 moviments o menys? I quan ja el sàpigues resoldre, pots fer figures amb el cub de Rubik, com el tauler d'escacs o el cub dins del cub: una manera molt divertida d'entendre com es mouen les peces.
Aleshores, val la pena?
Sí. Encara que no et converteixi en un geni, aprendre a resoldre el cub és un repte a l'abast de tothom que entrena la teva visió espacial, la memòria i la paciència. I et dona la satisfacció d'aconseguir una cosa que molta gent creu impossible. Si encara no en saps, comença per la nostra solució del cub de Rubik pas a pas: amb una mica de pràctica, ho aconseguiràs.