El pitjor moment per intentar-ho
Tenia el braç enguixat i m'estava barallant amb la samarreta (i anava perdent) quan vaig veure el meu cub a la prestatgeria. I vaig pensar: «Aquest és el pitjor moment per intentar-ho. Però si ho aconsegueixo ara, ho hauré aconseguit per sempre».
Fins aquell dia, el cub sempre m'havia guanyat. De petit m'encantaven les matemàtiques i els reptes, així que ho havia provat moltes vegades, però mai no passava d'una cara i un tros de la segona capa.
Així que vaig començar amb una mà. Després d'un mes intentant-ho alguns dies, i ja amb les dues mans, el vaig resoldre tot sol. Amb un mètode propi: llarguíssim, però meu.
Després va venir el que més vaig gaudir: ensenyar-lo a uns 20 companys de classe, que van aprendre a resoldre'l amb el meu mètode. Resoldre'l estava bé. Veure que els altres també ho aconseguien, encara millor.
Una web per a qui gairebé no ha tocat mai un cub
Em dic Diego i el 2011 vaig crear aquesta web, al principi només en castellà i a cuboderubik.com. La vaig fer perquè m'encanta ensenyar i volia ajudar la gent a completar un repte que molts tenen pendent.
Les webs d'aleshores et feien aprendre molta notació abans del primer gir, i els dibuixos tampoc no ajudaven gaire. Jo volia el contrari: que a cada pas veiessis exactament quina cara has de girar i cap a on, com si algú t'ho ensenyés al costat. Pensada per a algú que gairebé no ha tocat mai un cub.
L'acollida va ser tan bona que la vaig traduir a altres idiomes. Per a aquestes versions vaig fer servir un altre domini, però duia «Rubik» al nom, i això em va portar problemes legals amb la marca. Va tocar mudança, i així va néixer TheCube.Guru, que avui és en 13 idiomes.
Amb el cronòmetre en marxa
La meva primera competició oficial va ser el 2006, a Leeds, mentre era d'Erasmus a Anglaterra. Després en van venir unes quantes més.
D'aquella etapa em quedo amb dues coses: arribar a la final del Campionat d'Espanya del 2007, a Barcelona, en tres proves (3x3, 2x2 i 3x3 amb una mà), i resoldre el cub a cegues en una competició oficial. Sí: memoritzar-lo, tapar-te els ulls i resoldre'l sense tornar-lo a mirar.
Fa anys que no competeixo, però el meu perfil de la WCA encara hi és si vols tafanejar els meus temps. Espòiler: no els trobaràs a la pàgina de rècords.
Qui soc avui
Vaig estudiar Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Madrid, vaig fer el Màster de Professorat a la UNED i el d'Investigació Matemàtica a la Complutense, i em vaig doctorar a la Universitat Politècnica de València amb una tesi sobre matemàtiques aplicades a la diabetis: com predir i controlar la glucosa.
Avui soc professor de matemàtiques a la universitat, als graus de Matemàtiques, Física i diverses enginyeries. En el fons continuo fent el mateix que amb aquells companys de classe: explicar pas a pas una cosa que sembla impossible fins que deixa de ser-ho.
Ara et toca a tu
Si tens un cub agafant pols en una prestatgeria, potser aquest és el teu moment. Segurament millor que el meu: tu tens les dues mans lliures.
No cal saber notació ni ser un geni, només seguir els dibuixos. Comença per la solució del cub de Rubik pas a pas. Quan l'acabis, ho hauràs aconseguit per sempre.